MOCIÓ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
08/03/2021
Amparo Folgado Tonda, Portaveu del Grup Popular a l’Ajuntament de Torrent, en nom i representació d’este, mitjançant el present escrit, i fent ús de les atribucions que li conferix el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre), eleva al Ple de l’Ajuntament, per al seu debat i votació, la següent:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Amb ocasió de la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la dona, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies reitera el seu compromís i reivindicació amb els drets laborals i socials de les dones, reconegut internacionalment i nascut des del feminisme com a reivindicació per la igualtat i l’equitat entre dones i homes.
Cada any celebrem el 8 de març des de que, a proposta de Clara Zetkin, en la Segona Conferència Internacional de Dones Treballadores en Copenhaguen en 1910 es va establir esta data com el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Després de 111 anys, el moviment en defensa dels drets de les dones més viu que mai. S’estén per tot arreu on les dones compartim lluites a través de les xarxes i ens donem suport per avançar en drets. A Espanya, el sufragi universal és va aprovar l’1 d’octubre de 1931, enguany celebrem 90 aniversari de la consecució del vot dels dones
A la Comunitat Valenciana la defensa dels drets de les dones s’escampa de forma transversal i s’exercix a les associacions veïnals, esportives, ecologistes, en defensa de la salut, els drets humans, l’urbanisme, la cultura o l’educació. A tot arreu, dones i hómens amb tarannà feminista s’impliquen des de les seues organitzacions i ocupacions, arreplegant el testimoni dels moviments feministes, estenent el feminisme i la igualtat per tots els llocs.
La raó de ser d’estes accions és exemplar i millorar la vida de totes les persones, garantint els drets de ciutadania i, en especial de les dones per aconseguir una igualtat reial i efectiva, impulsant canvis socials estructurals per la inclusió social. Les polítiques d’igualtat busquen impulsar una societat plural i diversa, on els drets de les persones i la seua autonomia siga el centre de les polítiques. Perseguim una societat complexa, rica i diversa on cuidar, curar i criar siguen els eixos de la vida econòmica, social, política i familiar.
Enguany, el 8 de març serà diferent. Patim una pandèmia mundial que no ens permet ajuntar-nos, ni tocar-nos, ni abraçar-nos. Enguany no podrem eixir als carrers a manifestar-nos. I per això, la lluita pel feminisme i la igualtat, la lluita pels drets de les dones és més necessària que mai.
Cal estar atents/es ja que els avanços que s’havien assolit en els darrers temps estan en perill de retrocés perquè la pandèmia reforça desigualtats i vulnerabilitats en els sistemes socials, polítics i econòmics.
L’impacte que està tenint la COVID-19 en les dones és major en el nombre total de casos malgrat que la prevalença és més alta en hómens. Estos factors tenen el seu origen en aspectes relacionats amb els rols de gènere i amb la precarització cap a les tasques de sosteniment de la vida que fan majoritàriament les dones. Entre altres:
- Les dones suporten una major càrrega de treballs precaris i d’economia submergida, un treball invisible i no pagat que s’ha evidenciat encara més en la pandèmia.
- Les dones estan majoritàriament en la primera línia del treball de cures i atenció sociosanitària, tant en el treball de cures remunerat, com a aquell no remunerat i especialment invisibilitzat.
- El rol de cuidadora assignat a les dones posiciona les professionals sanitàries en la primera línia d’atenció i resposta a la malaltia, especialment les infermeres i les auxiliars d’infermeria i geriatria, també el personal de neteja dels centres socio-santiaris.
- La saturació del sistema sanitari va comportar, entre altres, que en les primeres setmanes de pandèmia, les dones no pogueren estar acompanyades en el part.
- Les dones han patit una doble càrrega laboral, la de combinar el teletreball amb l’atenció de majors i criatures, especialment en els confinaments.
- En el cas de dones que han hagut d’anar a treballar presencialment, tota esta situació s’ha agreujat i ha posat de manifest que la conciliació se sustenta en gran mesura en les esquenes de les mares i també en les àvies, que en pandèmia han hagut de deixar de prestar este suport indispensable.
- Per últim, la violència de gènere s’ha intensificat durant el període de confinament. La convivència confinada amb els seus maltractadors i la imposició del distanciament social, ha incrementat en un 70% l’atenció dels centres Dona 24hores.
Així doncs, resulta prou evident que esta, com qualsevol crisi, afecta més a les persones amb més vulnerabilitats associades. En este cas a la situació laboral precària, a la manca de xarxa de suport o al mercat laboral feminitzat en el que es troben.
A més, esta crisi que ve a sumar-se -si no és un efecte- a les crisis econòmica i climàtica que ja arrossegàvem. Per eixa raó, cal apostar per un model socioeconòmic sostenible, que pose la salut de les persones i el planeta al centre de les polítiques, on les cures i el sosteniment de la vida estiguen al centre.
Des dels ajuntaments, que som la primera porta a la ciutadania de les polítiques públiques, hem de fer un major esforç per contribuir a la igualtat real entre dones i hómens, donant suport a les propostes d’igualtat per millorar la vida de les persones, de totes les persones.
És per això que proposem els següents
ACORDS
PRIMER: Convidar a la ciutadania a reivindicar un futur sense discriminació per raó de gènere i/o sexe, on hómens i dones formen part de la nostra societat en igualtat de drets i responsabilitats. Reconeixem que la desigualtat es fonamenta en creences i comportaments amb base estructural diversa, i assumim la importància de promoure accions formatives i de sensibilització social.
SEGON: Insistim en la necessitat d’intensificar des del municipalisme polítiques d’igualtat de caràcter interseccional i transversal, (des de la mobilitat, atenció a col·lectius vulnerables, coeducació i conciliació, fins a infraestructures i esport) i a dotar-les. economicament mitjançant l’elaboració de pressupostos amb perspectiva de gènere
TERCER: Donem suport a les dones que viuen en l’àmbit rural i augmentar els esforços en el desenvolupament de polítiques encaminades a fomentar l’ocupació i l’emprenedoria, l’educació per a la igualtat de oportunitats en este àmbit especialment.
QUART: Manifestem la importància d’aplicar i implementar la normativa vigent en matèria d’igualtat retributiva entre dones i hómens.
CINQUÉ: Reclamem, en l’actual àmbit de crisi sanitària, la ratificació del Conveni 189 de la OIT (Organització Internacional del Treball) per a la dignificació del treball, a la llar i les cures.
SISÉ: Reconeixem les iniciatives i accions del feminisme i assumim, com a pròpies, les esferes d’especial preocupació que afecten a les dones: pobresa, educació i capacitació, salut, violència, conflictes armats, economia, poder i presa de decisions, mecanismes institucionals, drets humans, mitjans de comunicació i medi ambient.
SETÉ: Reafirmar el nostre compromís amb la igualtat de tracte i d’oportunitats i amb el ple establiment d’una igualtat real i efectiva.
HUITÉ: Reclamem la necessitat de dotar les entitats locals dels mitjans necessaris per a dur a terme les competències en matèria d’igualtat i garantir l’impuls d’actuacions que contribueixen a la convivència, el progrés i el desenvolupament social i econòmic sostenible.
Torrent, 17 de febrer de 2021
Amparo Folgado Tonda, Portaveu Grup Municipal del Partit Popular
